ERA EL MEU CARRER TANIA Era un carrer, el meu. Un carrer fosc, estret i familiar. Nosaltres vivíem en el desè pis del número 3 i els meus pares eren els porters de l%u2019edifici. Un edifici estret, fosc i familiar. Des de la meua finestra mirava la ciutat amb els ulls de la xiqueta que vaig ser fa molt de temps. Com que no entenia moltes coses, vaig començar a imaginar-les. Els meus veïns es van convertir en personatges i l%u2019ascensor, en un xicotet escenari. I mai he pogut oblidar aquell carrer, el meu primer territori fantàstic.